| |
 |
|
|
|
La plaça Vella
Un dels llocs més emblemàtics del poble és
la plaça Vella. Fins a la construcció i trasllat de
l'ajuntament al nou edifici de la plaça 11 de setembre, la
plaça Vella era el lloc on s'aglutinaven els edificis civils
i religiosos.
L'espai de la plaça ha patit diverses transformacions al
llarg de la història. Al començament era un espai
petit, delimitat per les cases del carrer de Sant Tomàs,
per l'antic ajuntament, i per l'església parroquial i les
cases la plaça. La primera font del poble es va instal·lar
al mig de la plaça Vella, com a lloc central del nucli urbà.
La plaça, com a lloc neuràlgic, ha allotjat l'església,
l'ajuntament, les escoles, el consultori metge, el mercat, i la
gran majoria de serveis de què ha disposat el poble. Amb
l'arribada de la democràcia l'espai ha patit modificacions
destinades a millorar-ne l'entorn i donar-li les característiques
que presenta actualment.
|
| |
|
L'església de la Mercè
La data d'edificació de l'església de la Mercè
és el 1778. Com a edifici del nucli urbà, doncs, és
un dels més antics que es conserva. L'església la va
idear i fer construir el bisbe de Vic, Manuel de Hartalejo, que el
1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació dels
plànols per tirar l'obra endavant.
L'edifici és de construcció senzilla, amb un sol cos
i teulada a dues aigües. La façana, amb un gran ull de
bou, en els seus orígens era arrebossada.
|
Un dels elements que més destaca de l'església
de la Mercè és el campanar, en forma de torre
octogonal. És un dels elements identificatius del poble.
L'interior de l'església de la Mercè, tot i respirar
la mateixa senzillesa que la construcció, es va decorar
amb elements a cavall entre el barroc i el neoclacissisme. El
bisbe Hartalejo era un gran afeccionat a la pintura i va pintar
de mà pròpia els retaules de sant Ramon, sant
Josep i sant Joaquim perquè decoressin l'església
de la Mercè. A finals del segle XIX els quadres es van
transferir a l'església de Sant Ramon d'Albió,
lloc on van ser cremats durant la Guerra Civil.
L'altar, fins el 1936, constava amb un retaule-baldaquí
ornamentat amb columnes. Els primers mesos del conflicte bèl·lic
es va destruir l'interior de l'església i la imatgeria
i ornaments que albergava, de manera que es va haver de reconstruir
tota la ornamentació interior.
|
|
 |
Des de la construcció de la Mercè s'hi han fet diverses
modificacions. Una de les reformes que més va variar la fesomia
de l'edificiva ser la que s'hi va realitzar el 1996. Aquest any, aprofitant
que s'havia de refer l'arrebossat de la façana, es va decidir
deixar aquesta amb pedra vista. |
| |
|
El casal parroquial
El casal parroquial, junt amb l'església i la plaça
Vella formen un dels conjunts de la vida de Calldetenes. El popular
"Centro", existeix des de ben antic. Al començament
formava part de la rectoria que es va alçar juntament amb l'església
per allotjar els responsables del culte al poble. Amb el temps, els
mossens de Calldetenes van cedir el "Centro" als feligresos
com a lloc de trobada.
Al "Centro" s'hi van fer activitats de tota mena, des de
catequesis a reunions sindicals, de caramelles a teatre i cinema.
Era el local del poble. Bé és veritat que al llarg de
la seva existència es van donar enteses i tensions entre els
responsables de la parròquia i els usuaris del local.
L'edifici, petit i amb greus mancances, va ser aterrat el 9 de desembre
de 1989 i el Nadal de 1990 ja hi havia edificada la carcassa del Casal
actual. La construcció va ser possible gràcies a l'ajuda
dels veïns, tant en treballs desinteressats com en aportacions
econòmiques.
|
| |
|
La plaça 11 de setembre
Des de la inauguració del nou ajuntament el 1990, la plaça
11 de setembre s'ha convertit en el centre de trobada dels habitants
de Calldetenes. L'edifici de l'ajuntament allotja, a més de
la seu del consistori, el casal d'avis, el consultori i el teatre.
El nou ajuntament, que va guanyar un premi FAD de disseny en edificis
públics el 1989, parteix d'un cos quadrat central, més
elevat que les dues ales que allotgen els altres espais públics,
i està envoltat del parc botànic.
Autor text: Jordi
Vilamala |
|
|
