|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
|
|
||||
|
|
||||
|
|
|
|||||||||||||
|
|
|
|||||||||||||
ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’ AJUNTAMENT. Identificació de la sessió:
L’alcalde exposa que la sessió d’aquest ple ha estat convocada amb caràcter d’urgència per poder presentar les al.legacions al Projecte de Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals dintre de termini, atès que no només es presenten al.legacions pròpies del Consistori, sino també del Consell d’Alcaldes de la Comarca d’Osona i al.legacions consensuades amb els municipis de la Ronda de Llevant. S’aprova per unanimitat dels assistents al ple. A.P. 101. AL.LEGACIONS AL PROJECTE DE PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS. Atès que en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4959, de data 31 d’agost de 2007, s’ha publicat edicte del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, pel qual es fa pública l’aprovació inicial del projecte de Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, i l’obertura d’un període d’informació pública de tres mesos, dintre el termini fixat a l’efecte, Els assistents al ple per unanimitat acorden:
AL•LEGACIONS Primer.- Participació municipal. Aquest Ajuntament convé amb la necessitat d’una planificació territorial, però feta des del respecte a l’autonomia municipal i de la constatació de la realitat del territori. Per això entén que és irrenunciable que dita planificació és faci d’acord amb tots els municipis de la comarca, mitjançant un diàleg obert amb el Govern. Una planificació consensuada i no imposada. Consensuada d’acord amb la realitat social, econòmica i física del territori. La imposició i la manca de diàleg porten plantejaments erronis del territori, com alguns dels continguts en el projecte aprovat inicialment, pensat més en les relacions supracomarcals que en el respecte del model actual de la comarca i del seu territori.
Entén aquest Ajuntament que la planificació territorial, en quant que planificació general d’un àmbit supramunicipal del territori, ha de recollir i contemplar el conjunt de planificacions sectorials que incideixen sobre el mateix. Si be el mes correcte seria que aquestes resultessin de la seva inserció en el territori segons les directrius i criteris definits per el planejament territorial. Creiem que a partir d’una fase de informació i diagnòstic, l’ordenació del territori ha de definir un model territorial basat en les aspiracions i voluntats de la població afectada; en els recursos naturals i humans; en la distribució d’activitats i la optimització de les seves relacions i per la multiplicitat d’usos permissibles. Per això creiem imprescindible la participació activa
d’aquest municipi i de la resta de municipis de la Comarca en
l’elaboració del Pla. En el planejament territorial l’avaluació de les necessitats de sòl per a activitat econòmica i habitatge, va lligada al conjunt de polítiques econòmiques i sectorials d’incidència territorial. Aquestes ultimes revesteixen un marcat caràcter indicatiu ja
que resten sotmeses a multitud de factors i variables, tant locals
com internacionals, que converteixen amb dinàmica qualsevol
previsió de desenvolupament social i econòmic. Una manca de interrelació real constant, amb les realitats econòmiques i socials, fa que la planificació territorial pugui esdevenir un instrument teòric paralitzant, per comptes d’una base de desenvolupament. Per això considerem que el Pla hauria de preveure els mecanismes d’adaptació a les eventuals variacions de les variables econòmiques, que comporten que la demanda de sòl residencial i d’activitats no és produeixi a resultes de la localització del mateix en determinats àmbits definits, si no com a conseqüència d’altres dinàmiques que superen la pròpia planificació. Som conscients que resulta complex, però al contrari el Pla passarà a ser una càrrega. En aquest sentit les xifres de creixement i d’ocupació previstes en el Pla revesteixen un caràcter purament teòric, al no contemplar el comportament variant de l’economia i de la resta de polítiques que poden fer variar substancialment, en positiu o negatiu, dits valors. Cal valorar les possibilitats reals sense crear expectatives no justificades en base a les que s’adopten intervencions que poden hipotecar el territori. Per això creiem totalment inacceptable la reserva d’espais
previstos com a sòl de protecció territorial de potencial
interès estratègic. El Pla concreta l’ordenació de l’espai comprès en el seu àmbit mitjançant tres ordres de determinacions: àrees, xarxes i àmbits. Tant mateix determina els següents tipus d’àrees: - Sòl de protecció especial Dins del sòl definit per el Pla com de protecció especial, s’inclou aquell considerat especial pel seu interès agrícola. En l’àmbit del terme municipal de Calldetenes, el Pla delimita una àmplia zona de “sol d’alt valor agrícola”, situada a l’est de la traça de la C-25, entre aquesta i els límits del terme. Aquesta determinació posa en evidència la manca de constatació de la realitat del territori, a la que s’ha fet referència anteriorment. En aquesta part del terme municipal existeixen àmbits clarament diferenciat, de forma que alguns d’ells no precisament poden ser considerats com “d’alt valor agrícola”. Raó per la que les pròpies Normes subsidiàries de planejament vigents, contemplen diferents qualificacions dins del sòl no urbanitzable.
- Els boscos de Sta. Margarida, com a zona de protecció paisatgística Tant mateix, per les seves característiques geològiques aquests terrenys, tret d’algunes petites àrees, poden ser considerats com “d’alt valor agrícola”, ja que la roca és troba entre els 20 i 50 cm. de fondària i en alguns punts aflora a la superfície. Si en canvi és adequat com a ús agrícola, el sòl situat al nord del nucli urbà. És considera per tant errònia la proposta del Pla. Raó per la que ja amb motiu del període de consulta pública de l’avantprojecte del Pla, aquest Ajuntament va aportar proposta de la necessitat de modificar l’àmbit de sòl de protecció especial a fi d’ajustar-lo a les seva qualitat i potencialitat. No obstant no ha estat considerat i el Pla continua insistint amb
una proposta allunyada de la realitat física del territori i
que per tant cal entendre que respon a altres criteris . Per això ha tingut sempre en compte, des de el seu planejament municipal, la protecció d’aquells espais en aquest interès cal protegir. Considerem que la fragmentació del territori contemplada en el Pla, amb múltiples qualificacions, suposa posar traves al rendiment agrícola del sòl. Convé donar un tractament ampli i obert de l’espai agrícola de forma que sigui possible incentivar-la i no dificultar-la. El Pla delimita diferents àmbits com a “sòl de protecció territorial”, en quant que reserva per a portar a terme actuacions d’interès territorial no previstes en el mateix. Fet que suposa la invasió de sols eminentment agrícoles, vinculats a explotacions econòmiques de supervivència de la pagesia, i d’interès paisatgístic. De cap manera podem consentir que el Pla contempli aquest tipus de sòl, que en el temps, per necessitat de creixements demogràfics exteriors als propis de la comarca, o per la de implantació de serveis o equipaments de caràcter supracomarcal, puguin constituir assentaments que trenquin el model de creixements propis. Plantejar aquest tipus d’actuacions d’interès territorial, [article 1.14 de les Normes d’ordenació territorial], sense un consens amb l’administració municipal, suposa un espoliació de la seva autonomia, una pèrdua de poder i en definitiva un intervencionisme del Govern en les competències municipals. Volem que el planejament territorial respecti les previsions del planejament municipal de Calldetenes, vigent i en fase de revisió.
- Abans de preveure noves traces viàries, cal millorar i consolidar la xarxa existent, de forma que garanteixi la seguretat i permeti potenciar el transport públic. Entén que a vialitat interurbana existent és suficient a nivell comarcal si s’adopten les pertinents mesures correctores de traçat, amplària i connexions. S’han d’evitar els impactes paisatgístics deguts
a noves implantacions de la xarxa viària intercomarcal o primària
així com la formació de noves barreres físiques
separadores del territori, tot moderant el consum de sòl com
estableix el propi PTpCC en la pàgina 16 de la seva memòria.
- En data 22 de juny de 2007 la Generalitat, per mitjà de l’empresa pública GISA, va adjudicar a CEDINSA [FCC i Caixa Catalunya] les obres de desdoblament i explotació, per el sistema de peatge a l’ombra, per un termini de 35 anys, de l’eix transversal [C-25]. Per aquest motiu s’estima del tot innecessària la construcció del tram de dit eix C-25 pel sud de Vic, doncs a més de crear una barrera física que trosseja la Plana, malmet paratges d’interès paisatgístic i tradicional com la serra de Sant Marc de Calldetenes, afecta a masies, com la de Can Rumia del terme de Sant Julià de Vilatorta i empobreix terrenys d’alt valor agrícola, tot menyspreant les actuals explotacions, que com ja s’ha esmentat anteriorment, cal mantenir i protegir, com també explicita el propi Pla en la seva memòria [pàg. 255].
- Respecte de l’anomena’t vial d’Osona, considerem que a més de ser una comunicació interna dels municipis de la Plana, ha de constituir un traçat alternatiu a la C-17, tant per descongestionar aquesta via com per evitar trànsit intern per Vic, per el que, seguint la nomenclatura del propi Pla [pàg. 367 i 368 de la memòria], resulta convenient que: a) El tram sud [Tona – Sta. Eugènia de Berga] tingui el seu origen a Malla, amb enllaç a la C-17, tot preveient la seva possible posterior prolongació vers el Vallès Occidental, fins la seva interconnexió amb el quart cinturó. Traçat que tot aprofitant en gran part les traces viàries existents, permetrà que des de la C-17, a Malla, l’accessibilitat a la C25 per Taradell i Santa Eugènia de Berga, amb extensió al polígon industrial de Sant Julià de Vilatorta. Aquest vial suposarà una alternativa a la descongestió de
la C-17, la interconnexió d’aquesta amb la C-25 sense
necessitat de passar per Vic. Aquests dos trams resulten ser un vial paral•lel a la C-25, entre Santa Eugènia i Manlleu. Motiu per el que valorem oportú un carril addicional al desdoblament de la C-25, doncs tant Folgueroles, Roda de Ter i Manlleu ja disposen d’accés des de la mateixa, i el tram sud, en el sentit de la proposta anterior, el facilitaria a Santa Eugènia i a Sant Julià.
En el plànol del Pla, corresponent a la comarca d’Osona, resta grafiat amb caràcter indicatiu, sense concretar, un possible traçat de interconnexió entre aquesta i la del Vallès Occidental. Entenem que tractant-se d’una planificació territorial cal concretar les infraestructures, i no simplement indicarl•les, donades les implicacions i efectes sobre el territori. Aquest Ajuntament creu necessària dita interconnexió ja que podria suposar l’entroncament amb el quart cinturó, el que pot proporcionar un important increment de les possibilitats de mobilitat de la nostra comarca. Mantenint el criteri de millora i consolidació de la xarxa
viària existent, procurant minimitzar l’execució de
noves intervencions en el territori, considerem que dita interconnexió podria
fer-se tant aprofitant part de la traça de les C-1413 [ Centelles – S.
Feliu de Codines] i C-59 [S. Feliu – quart cinturó], amb
el seu condicionament - eixamplament i variants- o be la de les N-141c
[Tona – Moià] i C-59 [Moià – quart cinturó] d) Variant de Calldetenes. - El PTpCC no contempla la variant de Calldetenes, ja projectada, i és del tot imprescindible la seva execució als efectes d’acabar amb els inconvenients i la perillositat que representa el seu pas per l’interior del casc urbà, amb una intensitat mitjana de pas, en dies feiners, de 6.959 vehicles, dels quals el 17% son vehicles pesants.
- És imprescindible prioritzar el desdoblament de la línia ferroviària de Barcelona a Puigcerdà, tot conformant una eficaç línia internacional amb amplada europea, de connexió amb França, i un servei de rodalies que millori sensiblement les comunicacions de la població d’Osona, el Ripollès i de la Cerdanya. - És considera un greu error projectar el traçat de l’eix transversal ferroviari pel sud de Vic, tant en quant que a més del que s’ha esmentat en l’extrem a), reporta un mínim benefici de mobilitat en el tram Vic – Girona, mentre que suposaria una important contribució a la mobilitat un traçat Vic- Manlleu – Torelló - Olot – Banyoles – Girona, servint a una població de més de 100.000 habitants. Cinquè.- Viabilitat econòmica. El Pla aprovat inicialment, conté un estudi econòmic financer, en el que si be es valora el cost de les actuacions territorials previstes en el mateix, no és prioritzen les mateixes en base a terminis d’execució en la temporalitat del Pla. Si be és preveu que el finançament de les inversions públiques associades al Pla, correspondrà, fonamentalment, a la Generalitat de Catalunya a través dels diferents departaments i al Ministeri de Foment del govern central pel que fa a infraestructures de la seva competència, dit estudi es limita a presentar els nivells d’inversió pública dedicada a infraestructures, recursos disponibles, en el període 2001 – 2006, per acabar dient que “cal ressaltar que la inversió total prevista per a les Comarques Centrals representa el 5,93% dels recursos totals disponibles a Catalunya per al període 2006-2026 i que aquest percentatge és similar a la participació del VAB del àmbit en el VAB de Catalunya (6,88%).” Tot en base a estimacions realitzades sobre creixement futur del PIB i en l’estudi “The effects of Public Infraestructure on the Cost Structure of Spanish Industries” (2001), en el que respecte del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya, s’adopta un creixement anual del 3% per al període 2005-2016 i del 2% per al 2016 fins al 2026. En base a dits paràmetres estimats de creixement el Pla determina els recursos disponibles a Catalunya per al seu finançament. Vista la manca de priorització de les actuacions, tot entenent a la vegada que no es corresponent amb les que considerem requereix la comarca, la manca de definició de terminis d’execució i d’una de finançament estimat en base a creixements percentuals, s’intueix una manca de rigor i fiabilitat respecte de la seva viabilitat.
Vist el Pla aprovat inicialment, aquest Ajuntament de Calldetenes estima: • Que la planificació territorial és porti a terme de forma consensuada, amb el diàleg i la participació activa dels municipis inclosos en l’àmbit. • Que el Pla tingui un contingut dinàmic i no representi una càrrega al desenvolupament . • Que es respecti el planejament vigent i en fase de revisió, tot suprimint les determinacions pròpies del planejament urbanístic, en especial les zones previstes com a sòl de protecció territorial d’interès estratègic. [clau 4] • Que com a planejament de caràcter territorial eviti el trossejament amb qualificacions pròpies del planejament municipal. • Que en quant al sòl de protecció especial d’alt valor agrícola és respectin les qualificacions del planejament urbanístic vigent i la realitat del territori, d’acord amb el que es grafia en el plànol adjunt núm. 1. • Que les previsions de creixement és facin sobre possibilitats reals, a fi de no crear expectatives injustificades, en base a les que s’adopten mesures que poden hipotecar el territori. • Que és doni prioritat a l’adequació de la xarxa viària existent, abans de preveure nous traçats, a fi d’evitar un trossejament i malbaratament del sòl, la creació d’impactes paisatgístics i el menyspreu de l’activitat agrícola. • Que les noves infraestructures de mobilitat i l’adequació de les existents suposin un interés per als municipis de la comarca, i no només per la resta del país, sense cap benefici pel territori. • Que es suprimeixi el traçat previst de l’eix transversal – C25 – pel sud de Vic, tant en quant que a més de considerar-se innecessari com a tal, comporta malmetre paratges d’interès paisatgístic i tradicional del municipi i de la comarca, com la Serra de Sant Marc; trosseja terrenys i explotacions d’alt valor agrícola i arruïna masies. • Que l’anomena’t “vial d’Osona” constitueixi un traçat alternatiu a la C-17, amb origen a Malla i amb projecció vers a convertir-se en una interconnexió entre Osona i el Vallès Occidental, amb entroncament amb el quart cinturó, el que suposaria un important increment del nivell de mobilitat per a la comarca. • Que el Pla contempli la variant de Calldetenes, quin estudi informatiu i d’impacte ambiental han estat redactats per encàrrec del DPTOP. • Que es prioritzi el desdoblament i condicionament de l’eix ferroviari Barcelona – Puigcerdà. • Que rebutgem el traçat de l’eix tranversal ferroviari tal i com figura previst en el Pla, en quant al tram Vic – Cassà de la Selva. Entén aquest Ajuntament com a prioritari un traçat Vic – Manlleu – Torelló – Olot – Banyoles – Figueres o Girona, ja que donaria servei a una població de més de 100.000 habitants. • Que en tot cas el Planejament Territorial no signifiqui un intervencionisme de la Generalitat en l’autonomia i les competències municipals. • Que és defineixi un ordre de prioritats de les actuacions contemplades en el Pla, amb terminis d’execució i finançament, de forma que resti clarament justifiquicada la seva viabilitat. En conseqüència es, DEMANA al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, que tingui per comparegut a aquest Ajuntament, en temps i forma, en el tràmit d’informació pública i audiència a les administracions locals, de l’aprovació inicial del projecte de Pla territorial parcial de les comarques centrals i que es tinguin en consideració totes les al•legacions aquí aportades.
Les presents al•legacions són el resultat d’una reflexió conjunta dels següents ajuntaments: Ajuntament de Folgueroles Reunits aquests ajuntaments s’ha volgut fer una reflexió crítica sobre el traçat del que s’anomena ronda de llevant de la plana. Valorem positivament el fet de voler millorar les comunicacions rodades en aquest sector de la comarca. Pensem però que aquesta millora ha de partir dels següents condicionants estratègics: • Cal aprofitar al màxim els traçats d’infraestructures
preexistents. • Eliminar la reserva de traçat viari prevista entre
els nuclis de Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta fins a l’Eix
transversal. DOCUMENT D’AL•LEGACIONS AL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS
Tenint en compte el grau de complexitat i d’afectació que les directrius del Projecte suposen pels municipis de la comarca, es proposa la formulació d’un plec d’al•legacions, el qual es sotmet al Plenari del Consell d’Alcaldes de la Comarca d’Osona. ANTECEDENTS La transformació que experimenta dia a dia el territori, així com els canvis substancials que s’observen en el conjunt de les persones que l’habiten, fan necessari poder disposar dels mecanismes adequats, per tal de regular aquests canvis de forma coherent i amb clara visió de futur. És així que considerem quina ha de ser la funció primordial i bàsica dels Plans Territorials Parcials, fet que en una primera instància ens porta a efectuar les reflexions següents: - La necessitat d’una planificació del territori, amb
la participació més activa de tots els municipis que
configuren la comarca d’Osona. És per tot això que, des d’aquestes reflexions, dintre del període d’informació pública formulem un seguit d’al•legacions, estructurades en els apartats següents: AL•LEGACIONS • Apartat 1. Àmbit de planificació 1. ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ: L’àmbit de planificació, es basa en un acord aprovat per la Llei 1/1995 de data 16 de març de 1995 (Pla territorial general), modificada posteriorment per la Llei 24/2001 de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació. Aquest Pla, és el vigent ja que ho ha estat objecte de modificacions o revisions, tot i que en el propi article 8è de l’esmentada normativa s’estableix que la revisió s’ha de fer com a mínim cada deu anys. Actualment han transcorregut més de 12 anys des de la seva aprovació i per tant s’ha superat el llindar que el mateix text legal imposava per tal de revisar el Pla territorial general, ja que el mateix s’ha de desenvolupar amb els Plans territorials parcials. Aquest transcurs del temps, fa que sigui necessari plantejar de nou el nostre àmbit de planificació , de forma més coherent amb el nostre territori i amb la consciència actual sobre criteris d’ ordenació i sostenibilitat dels propis ciutadans . L’àmbit de planificació aprovat no contemplava la relació històrica que existeix entre les comarques del Ripollès, Garrotxa i Osona i creiem que s’ ha de tornar a potenciar . La interrelació social, sobretot a nivell d’entitats i agrupacions, els vincles històrics, socioeconòmics i culturals i els propis eixos de comunicació, principalment amb el Ripollès fa que avui no es pugui entendre un àmbit de planificació que incorpori la comarca d’Osona a unes comarques en poca interrelació i no es contempli una planificació conjunta i pròpia amb les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Aquestes relacions històriques supracomarcals es reforçaran amb les millores i les noves vies de comunicació que actualment estan en construcció: - Millora de la C-17 amb el desdoblament fins a Ripoll. Des d’Osona es creu que caldria incorporar dins del pla dos àmbits de planificació diferenciats: ? Un primer àmbit amb les comarques del Bages, Berguedà i
Solsonès La definició d’un model de planejament, molt més interrelacionat amb les comarques abans esmentades permetrà crear un teixit i unes actuacions molt més lligades amb el territori, que enllaçaran el nord del país en front de la proposta d’un model de creixement en corones de planificació urbanística amb relació exclusivament de l’àrea de Barcelona. Per tant, amb aquest nou àmbit de planificació que es proposa, divergeix d’un creixement irracional provocat per una pressió metropolitana i no basat en les pròpies necessitats dels territoris. La voluntat dels municipis d’Osona és potenciar la planificació territorial proposada sempre i quan es mantingui l’autonomia municipal i un diàleg obert amb el govern de la Generalitat de Catalunya i amb una interrelació entre les comarques davant de la proposta d’ aquestes mateixes al•legacions . Però això no vol dir que no ha de permetre una coordinació, col•laboració i estratègies conjuntes entre comarques d’abast superior als dos àmbits proposats, com podrien ser amb totes les comarques anomenades interiors de Catalunya. 2. CREIXEMENTS. MODEL DE COMARCA: Aquest nou àmbit de planificació que proposa el Pla, hauria de contemplar el model actual de la comarca d’Osona, un bon exemple de síntesi urbà - rural, amb una integració i equilibri entre el medi rural i el medi urbà. El creixement previst en els escenaris per a l’any 2026, segons els documents del Pla, augmenta la població de la comarca en 100.000 habitants, l’ocupació en 56.000 llocs de treball i el parc d’habitatges principals en 38.200 unitats. El creixement proposat en el Pla, no el pot assumir, només, amb un alt percentatge els municipis de creixement potenciat, ja que trencaria l’equilibri d’aquesta comarca “L’alta cohesió humana d’aquesta comarca es fonamenta en dos fets geogràfics: l’alta densitat del poblament rural i l’existència de l’estol de pobles i viles....” “.....L’estreta relació humana que han mantingut els pobles entre ells han esdevingut el factor bàsic de cohesió comarcal. Que alhora han afavorit les economies d’escala i una certa especialització funcional...” Jaume Font (Osona, la Terra i la Gent) En aquest mosaic de pobles i viles es destaca el paper cohesionador
de la ciutat de Vic com a capital d’aquest territori i del paper
dinamitzador de Manlleu, Torelló, Tona i Centelles. El creixement d’Osona ha de buscar l’equilibri de la trama de municipis, de la ciutat-comarca tal com es defineix en el Pla Estratègic Osona XXI, sense impedir l’estudi de determinades actuacions d’àmbit supramunicipals on la gestió i benefici no depengui únicament del municipi on està emplaçat sinó també, beneficiï, la resta de municipis de la comarca, com polígons industrials, serveis o grans determinacions dotacionals que afectin a la comarca. Des d’Osona es vol buscar un model territorial de creixement més sostenible on es valorin les possibilitats reals dels serveis i de les infraestructures (aigua, electricitat, gestió de residus...) i no crear expectatives de creixements que no estan justificades sense un estudi detallat i específic dels recursos potencials de la comarca. El creixement urbanístic actual i demogràfic de la majoria de municipis suposa la necessitat de més infraestructures, cohesió social i mobilitat, però aquest salt quantitatiu que s’insinua en el Pla suposaria un gran impacte amb uns problemes difícils de preveure i de controlar, amb el model de gestió actual. És imprescindible que el planejament territorial contempli les voluntats de cada municipi a través dels planejaments municipals vigents o en vies de revisió. Algunes de les propostes del Pla, com les zones de Potencial Interès Estratègic, poden suposar un excessiu grau d’intervenció de la Generalitat amb una pèrdua clara de competències municipals que poden desequilibrar el model territorial que els municipis de la comarca defensem. Demanem un canvi de qualificació de les zones previstes com a num 4 i que es deixin com zones agrícoles. 3. ESPAIS OBERTS. AGRÍCOLES I PROTEGITS: El sistema d’espais oberts que planteja el Pla es basa en la delimitació del sòl segons els seus usos com a sòl de protecció especial, de protecció territorial i de protecció preventiva. El sòl de protecció especial ve molt definit per la
legislació vigent en l’àmbit de la protecció,
com el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN i la
Xarxa Natura 2000 entre d’altres), mentre que el sòl de
protecció territorial estableix una sèrie de motius pels
quals el sòl ha de ser preservat. En concret parlem de motius
de risc, de vulnerabilitat, d’interès paisatgístic
i de potencial interès estratègic. En aquest darrer i tots els altres nivells de definició del sòl és fonamental tenir present alguns elements: La importància dels connectors o corredors biològics per garantir la biodiversitat i la interrelació entre les diferents comunitats i ecosistemes. En aquest sentit són fonamentals els connectors entre els diferents espais naturals aprofitant els cursos fluvials i les zones no urbanitzades ja siguin forestals com agrícoles, tenint en compte les relacions Nord-Sud, Est-Oest. Cal que el Pla no segmenti els espais i permeti aquest intercanvi de manera permanent. Existeix una certa contradicció amb la previsió de les futures zones estratègiques i la definició de corredors o connectors biològics. De la lectura del mateix Pla es pot despendre la gran importància de l’àmbit agrari i la necessitat de la seva connexió, per facilitar els fluxos de la mateixa activitat i també per la seva capacitat de connexió biològica, potenciant també la importància del mosaic agrícola en el conjunt del paisatge. En aquest sentit cal fer especial esment a la ubicació de les infraestructures i a les zones de sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic. Pel que fa a les infraestructures aquestes no poden suposar una barrera a la connexió del territori a nivell ambiental (fauna, flora, hidrologia,...), ni portar incorporat un elevat impacte visual o paisatgístic. Cal aprofitar els passos oberts per infraestructures existents, minimitzant-ne l’impacte i facilitant la connexió biològica dels espais que les travessen. En aquests sentit, i a tall d’exemple, el pas del ferrocarril transversal per sud de la ciutat de Vic, tal com està previst, pot suposar un impacte excessiu i un trencament del continu agrícola i paisatgístic, per això caldria un estudi més acurat del traçat. Per altra banda els espais previstos com a sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic poden trencar, en bona part de la Plana de Vic, el continu agrari impedint el que s’ha comentat anteriorment de connexió biològica i agrícola, a més de paisatgística, i de capacitat d’establir un flux continu. En qualsevol cas, la definició d’aquest espais s’hauria de consensuar amb l’administració local i amb el territori. És per tot això, que es considera excessiva la fragmentació i zonificació del territori rural. Caldria que aquest territori, s’entengui conceptualment com d’un equipament únic o global que permeti mantenir l’activitat agrícola que l’ha preservat fins ara. 4. INFRAESTRUCTURES, CARRETERES I FERROVIARI. TRANSPORT PÚBLIC. La comarca d’Osona necessita amb urgència promoure i potenciar models de mobilitat sostenible com el transport públic tant a nivell comarcal com a nivell territorial. Xarxa viària. Es creu imprescindible potenciar el transport públic per carretera
entre els diferents municipis de la comarca actuant sobre la xarxa
viària a nivell comarcal millorant-ne el traçat i les
característiques per tal que sigui una opció vàlida
per a la mobilitat intermunicipal i permeti mantenir la relació de
cohesió social i econòmica de tota la comarca. La proposta del Pla a nivell de carreteres estableix potenciar les vies de comunicació: - El desdoblament de la C-17 de Vic fins a Ripoll. A més del desdoblament de l’Eix Transversal, s’hauria de millorar la connexió entre la C-17 i l’eix transversal per la part sud de la ciutat de Vic. La finalitat d’aquesta connexió, és permetre i millorar la connexió del sector est dels pobles de la comarca i permetre una doble via d’enllaç no depenent exclusivament de la C-17 i l’eix transversal com a úniques vies de comunicació. Cal millorar la secció de l’enllaç de l’eix transversal per la seva part Oest amb la C-17 direcció Barcelona, permetent una millor capacitat de trànsit. Totes aquestes millores i el traçat definitiu caldrà consensuar-ho amb els municipis afectats per a definir el traçat que minimitzi l’impacte sobre el territori. És important la millora dels enllaços amb el nou Eix Transversal desdoblat i les diferents vies de comunicació de la comarca, per tal de convertir aquesta via, no només en un eix viari territorial sinó també en un eix de connexió necessari per les diferents poblacions d’Osona. L’eix Vic-Olot representarà una connexió molt important entre la Garrotxa i Osona, que segons la intensitat de trànsit d’un futur, seria necessari preveure la possibilitat d’una ampliació en la seva secció que permeti una major capacitat. Sobre aquest aspecte creiem que s’ha de partir dels següents condicionants estratègics: • Cal aprofitar al màxim els traçats d’infraestructures
preexistents. Partint d’aquestes premisses es planteja un traçat que partint de la proposta del Pla Territorial la concreta, l’acota i la millora adaptant-la a les necessitats i possibilitats reals del territori. Bases de la proposta: • Eliminar la reserva de traçat viari prevista entre
els nuclis de Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta fins a l’Eix
transversal. Mesures complementàries a la proposta • Millorar la carretera N141d que serveix d’accés
des de l’eix transversal fins a Folgueroles. Estem en total desacord amb el traçat actual d’un possible eix o autovia entre Osona i el Vallès Occidental ja que afectaria zones de valor patrimonial, paisatgístic i agrícoles dels municipis de Centelles i de Balenyà. Tal com hem exposat anteriorment, en relació a la xarxa de carreteres actuals, caldria potenciar i millorar l’actual carretera C-1413 per afavorir la unió i interrelacions entre poblacions. Xarxa ferroviària La proposta del Pla per a la xarxa ferroviària és sobre dos eixos de comunicació sensiblement equivalents als principals eixos viaris: - Millora de l’Eix Ferroviari Barcelona-Puigcerdà-Tolouse. Proposem el desdoblament ferroviari des de Barcelona fins a Ripoll. Aquest fet, permetrà augmentar la freqüència del servei ferroviari, potenciant d’aquesta manera el transport públic a escala territorial, basat en els serveis de Rodalies i Regionals, que incidirà amb una millora tan social com econòmica. Cal remarcar que aquest eix ferroviari tradicional, entre Ripoll i Barcelona, continuarà essent el principal eix ferroviari de transport de viatgers. En el transport públic ferroviari a escala comarcal sobre aquest eix Nord-Sud, és important utilitzar la xarxa ferroviària desdoblada fins a Ripoll per a implantar un “metro comarcal o regional” que faciliti els desplaçaments intermunicipals. Aquest ús de la xarxa pot implicar la creació de noves estacions ferroviàries, que en el cas que fossin necessàries, segons el model de creixement que finalment es decideixi, s’haurien de consensuar amb els ajuntaments afectats. Potenciar aquesta xarxa ferroviària com a ús d’enllaç internacional tan per viatgers com per mercaderies. El pla planteja la creació de l’Eix Ferroviari Transversal que uniria les ciutats de Lleida i Girona passant per Vic, i estarà destinat a transport mixte de mercaderies i viatgers. El transport de viatgers entre les ciutats mitjanes de l’interior de Catalunya és important per l’equilibri territorial de Catalunya, però a nivell comarcal s’hauria de contemplar la possibilitat d’una nova estació. A ser possible s’hauria de contemplar una nova estació per donar servei a la zona del Lluçanès. En relació al traçat de l’eix ferroviari, creiem que caldria estudiar amb profunditat altres recorreguts d’aquest eix proposat, considerant no només l’accés ràpid a Girona, sinó també la cohesió i un nou equilibri territorial que aquesta línia provocarà entre les ciutats per on passi. Es concreten en les següents opcions: Figueres Figueres En qualsevol cas és important que el traçat s’ajusti al territori per evitar actuacions amb un gran impacte paisatgístic i ambiental. Per tal d’establir l’estació central d’aquest eix de la comarca d’Osona, creiem que s’hauria d’establir sobre l’estació actual de Vic, per tal d’establir un model d’estació passant sobre l’estació de Vic i no una estació en antena o cul de sac, aprofitant així la cèntrica i ben integrada estació de viatgers de Vic. Reivindiquem que els eixos ferroviaris abans esmentats, eix Barcelona-Puigcerdà-França, i l’eix transversal ferroviari, tinguin una projecció tan territorial com europea, així com que el pas de mercaderies tingui la mateixa projecció, respectivament. La cohesió territorial comarcal la potencia una bona estructura viària secundaria, molt millorada sobre les traces actuals de carreteres i la xarxa ferroviària actual desdoblada potenciant unes millors freqüències de pas. Les grans infraestructures, no només, faciliten les millores de connectivitat territorial i estructural de país i ajuden les activitats econòmiques, sinó també, ajudaran i potenciaran la comarca en un nou repte dinamitzador en relació a Catalunya i Europa. CONCLUSIONS: Els municipis de la comarca d’Osona, si bé creuen i desitgen una planificació territorial, volen que aquesta esdevingui necessàriament una revisió consensuada, de manera especial pel què fa al: - Respecte del model actual de implementació de creixement
històric de la comarca. Per tot això, el Ple del Consell d’Alcaldes de la Comarca d’Osona, sol•licita que les presents al•legacions s’admetin en temps i forma, i alhora siguin estudiades i tingudes en compte, de tal manera que la redacció definitiva del Pla es realitzi d’acord amb el màxim consens dels municipis implicats. 4.- Notificar el present acord al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
• El senyor Albert Pradell en nom del grup Poble en Marxa manifesta que si bé voten a favor de l’acord adoptat, el seu grup presentarà al.legacions directament davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques perquè mantenen certes discrepàncies en relació al vial d’Osona i la connexió del Vallès Occidental.
Atès que ha estat concedida una subvenció de 26.600 euros del Consell Català de l’Esport per l’obra “2a fase de vestidors de camp poliesportiu”. Atès que als efectes del cobrament de l’esmentada subvenció, convé aprovar les certificacions d’obra. Ateses les tres certificacions d’obra emeses per l’arquitecte municipal. Atès l’informe emès per la secretària-interventora que obra a l’expedient. Els assistents al ple per unanimitat adopten el següent acord: Primer.- Aprovar les certificacions d’obra emeses per l’arquitecte municipal: Certificació número 1 per import de 78.541,03 euros IVA inclòs, certificació número 2 per import de 18.119,30 euros IVA inclòs i certificació número 3 per import de 50.419,62 euros IVA inclòs. Segon.- Facultar al senyor Alcalde per signar qualsevol document que calgui per a l’efectivitat del present acord. L’ Alcalde aixeca la sessió, a les 8,45 hores, de la qual, com a Secretària, estenc aquesta acta. Vist i plau, l ‘ Alcalde, La Secretària,
|
|||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||